dimarts 29, visita

 

tornada al cau

     ronda naval de secà.              assemblatge efímer.           ferran garcia.                                juny2021.  

a La Calders encara hi som

                                                                 pp. 39

L’autor furtivista vol i dol, ja m’enteneu.

Li agrada mostrar el que ha fet (quan creu que el resultat té una certa dignitat) sense falsa modèstia però amb el grau just de protagonisme i d’autocomplaença.

Amb aquests vímets és complicat fer el pas d’exposar-se i donar la cara.

Agraeix sincerament les lloances, respecta i admira als que saben gestionar l’ auto-promoció, però la ‟xispa i estil” no és a l’abast de tothom.

I a l’hora de les signatures...que fer? Resistir? Acollir-se a una fórmula correcta i encarcarada? Buscar un tutorial?

Com sempre, la paranoia el durà a buscar una fórmula mixta, impura, perversa. Assaja un repertori de dedicatòries en diferents tons i registres, imaginant situacions i ‟tipus”. L’estripa.

Davant del bloqueig, sovint opta per la fugida endavant i perpetra algun estirabot.

No hi ha solució. Sortir-se’n com es pugui, segons el dia i el moment. I mirar de ‟quedar bé” i estalviar banalitats. I ara, demanar disculpes...