Llorenç Garcia exposa escultures

Ajuntament de Molins de Rei // Toni Moreno // Taller BDN

Triple mostra d'escultura a Molins de rei

 

dimarts 29, visita

 

tornada al cau

     ronda naval de secà.              assemblatge efímer.           ferran garcia.                                juny2021.  

a La Calders encara hi som

                                                                 pp. 39

L’autor furtivista vol i dol, ja m’enteneu.

Li agrada mostrar el que ha fet (quan creu que el resultat té una certa dignitat) sense falsa modèstia però amb el grau just de protagonisme i d’autocomplaença.

Amb aquests vímets és complicat fer el pas d’exposar-se i donar la cara.

Agraeix sincerament les lloances, respecta i admira als que saben gestionar l’ auto-promoció, però la ‟xispa i estil” no és a l’abast de tothom.

I a l’hora de les signatures...que fer? Resistir? Acollir-se a una fórmula correcta i encarcarada? Buscar un tutorial?

Com sempre, la paranoia el durà a buscar una fórmula mixta, impura, perversa. Assaja un repertori de dedicatòries en diferents tons i registres, imaginant situacions i ‟tipus”. L’estripa.

Davant del bloqueig, sovint opta per la fugida endavant i perpetra algun estirabot.

No hi ha solució. Sortir-se’n com es pugui, segons el dia i el moment. I mirar de ‟quedar bé” i estalviar banalitats. I ara, demanar disculpes...

cap d'any de primavera

pp. 69

A la Llibreria Calders encara hi podeu veure 26 collages originals  dels 45 publicats al llibre: 

‟Most de mots” (LaBreu edicions. 2018 Col·lecció Alabatre. Núm. 90) 45 collages + 159 anagrames .

(si els voleu tots, a la taula de poesia....)

 

del discurs a la nació (12/12/2018)

 pp.99

‟...m’ha costat anys, però finalment ho he aconseguit, ara ja ho puc dir: tot el que he fet o he deixat de fer, el que he patit, les cagades, els fracassos, els neguits que ningú no sap i també les molt bones estones..(tants anys d’incògnit, d’aguantar l’anonimat, de fer-me el maleit, de patir en silenci ) tot ho he fet per tal d’arribar aquí, a publicar a laBreu, en la col·lecció de poesia de la millor de les editorials suïcides que ha fet un esforç remarcable amb aquest projecte.

(apunt amb unicornis: i si és laBreu la que tot ho ha fet esperant el moment de poder publicar aquesta meravella? Ahí lo dejo. Sentir-se com un Douanier Rousseau qualsevol fent-se el llest davant de Picasso. Patètic, però em feia gràcia dir-ho. )

a punt de caure en la temptació autocomplaent, he pensat en tatuar-me l’ ISBN 978-84-948332-5-0

La frase de Jorge Oteiza m’ha salvat in extremis d’aital cursileria:

‟nunca malogres tu carrera de perdedor con un éxito de mierda”

(passada la flamarada de Sant Jordi, els 27 collages de mostdemots continuen exposats a la vora de la W de watusi a la Llibreria Calders)