divendres, 30 d’abril del 2021

del discurs a la nació (12/12/2018)

 pp.99
...m’ha costat anys, però finalment ho he aconseguit, ara ja ho puc dir: tot el que he fet o he deixat de fer, el que he patit, les cagades, els fracassos, els neguits que ningú no sap i també les molt bones estones..(tants anys d’incògnit, d’aguantar l’anonimat, de fer-me el maleit, de patir en silenci ) tot ho he fet per tal d’arribar aquí, a publicar a laBreu, en la col·lecció de poesia de la millor de les editorials suïcides que ha fet un esforç remarcable amb aquest projecte.

(apunt amb unicornis: i si és laBreu la que tot ho ha fet esperant el moment de poder publicar aquesta meravella? Ahí lo dejo. Sentir-se com un Douanier Rousseau qualsevol fent-se el llest davant de Picasso. Patètic, però em feia gràcia dir-ho. )

a punt de caure en la temptació autocomplaent, he pensat en tatuar-me l’ ISBN 978-84-948332-5-0

La frase de Jorge Oteiza m’ha salvat in extremis d’aital cursileria:

nunca malogres tu carrera de perdedor con un éxito de mierda”


(passada la flamarada de Sant Jordi, els 27 collages de mostdemots continuen exposats a la vora de la W de watusi a la Llibreria Calders)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada