‟...amb la presència d’en Xavi Lozano, il·lustre i admirat músic i manetes, amb qui comparteixo algunes dèries (de bon Diògenes) com ara el ‟fer coses” amb trastos reciclats. Tot un privilegi, com la presentació d’en Joan Vigó que ens sorprèn amb una de les seves exhumacions poètiques, un gènere que s’ha inventat (poesia forense?) en aquest cas, fent ús dels anagrames del most!...”
Exhumació poètica de Most de Mots (Joan Vigó)
S’acosten dretans ardents
de crani ranci,
corifeus eufòrics
d’atàvic vaticà
i titola tòtila.
El taciturn urticant
suprem, presum.
Sobirà rabiós
manifesta fanatisme
i diu: sembro ombres.
Llavors, retina inerta
i rictus rústic,
arenga el ramat armat:
Íbers ebris!
Cal esmenar maneres.
Veterans enervats!
Gratinem emigrant!
El sindicat dinàstic
necesita anestèsic!
Per això les infantes esnifant,
nedadores ordenades,
necessiten sentències!
Lluny
al monestir somrient
Fra Garceni mescla mescal
medita dematí
el lament mental.
Amb impacte empàtic
irònic oníric
espolsa solapes
i proclama:
Ira rai!
cal cuinar cianur
trencar carnet
i venceràs cavernes!
I és que,
lúdics lúcids,
no podem
frenar Ferran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada